El calidarium era la zona més calenta de les termes. La sala era plena de vapor que feia ,q ue feia difícil la visió i àdhuc la respiració. Al bell mig hi havia una piscina d’aigua molt calenta. Després de suar una bona estona vaig passar a la sala contigua, el tepidarium, que, per la seva proximitat al calidarium, era tèbia. El moment final del procés era el bany fred, que es prenia a la sala contigua: el frigidarium . Amb els porus ben oberts i després de passar una bona estona de calor, una immersió en aigua freda anava molt bé i els efectes eren estimulants.
DICTAT 11
Un inconvenient de les piscines, tant ecològic com econòmic, és l’alt consum d’aigua que genera la seva utilització. Per reduir-lo, fins i tot tractant-se de petits models desmuntables, resulta ideal omplir-la una sola vegada i esforçar-se a mantenir-la apta per al bany mitjançant la neteja diària. Per fer-ho és recomanable tapar la piscina amb una loneta després del bany i retirar diàriament les restes que cauen a l’aigua, com fulles, insectes i pedres, amb l’ajuda d’una xarxa. Pel que fa a l’ús de productes químics, el clor o els alguicides es poden eludir si es tracta d’una piscina domèstica i es prenen les mesures d’higiene adequades abans i després del bany.
FALTES
Xarxa, xarxa, xarxa
Domèstica, domèstica, domèstica
Discapacitat
I nosaltres creiem que la vida es injusta amb nosaltres. N´ hi persones que són discapacitades que no es queixen amb lo que li ha passat però pateixen. Per què nosaltres no ens posem al seu lloc? Les persones així no se’ls pot tractar malament sol per què no són com nosaltres, totes les persones tant siguin discapacitades como normals som iguals. Jo ara os explicaré una historia d’un nen que va néixer que era discapacitat.
Era una família que estava molt contenta de que tindrien un fill, estaven molt il·lusionats per què sempre havien volgut tindre un. Quant va néixer, els metges li va dir a la família que el seu fill havia nascut amb discapacitat. Els pares quant van escoltar la noticia es van quedar bocabadats no sabien que dir. Fins que la mare va reaccionar y va dir que se encarregarien d`ell sigui com sigui. El pare li va dir que tenia raó, que hagués nascut així es el seu fill i que quins pares l’hi farien això a un fill.
Va arribar el moment de tornar cap a casa. Tenien molts problemes amb el nen a principi per què sempre feia lo mateix. Els va costar entendre que li costaria adaptar-se i parlar amb ell. Quant va arribar el dia de anar a la col·legi no sabien que fer si deixar-lo o no. Per què pensaven que els nens li veurien d´un altre manera, ell ho veia que li miraven malament. El temps pasava i les coses no canviaven ell ja s´adonava conte que el veien com si fos un extrany. Quant el va anar a recollir la seva mare la profesora li va dir que ell no podia estar en aquest col·legi que tenia que estar en un lloc especial per als nens com ell. La mare es va seure, i li va dir que a ell li costaba aprendre les coses si pero que les aprenia. Llavors la professora va tornar a insistir que tenia que estar a un lloc especial per nens com ell, la seva mare es va enfadar i li va dir que ell també tenia la oportunitat d´aprendre com els demes i que aqui tots erem igual. La profesora es va callar i al final el nen es va quedar al col·legi com tots els demes. Quant va pasar el temps el nen ja era molt més gran tenia una forma de veure el món i es va donar conte que ningú volia estar amb ell quant va arribar a casa li va dir a la seva mare que no vilia anar més al col·legi per què el tractaven com si fos un desconegut ningú es volia apropar a ell, llavors la seva mare li va dir que no teni per què fer-li cas a aquestes persones la mare va conseguir calmar al nen un mica i li va fer prometre que mai faria cas a lo que li digués la gent. Encara que al principi li costes una mica escoltar tot allò ho va entendre. Quant es va fer més gran la mare poc a poc li explicava com va ser la seva infància i al nen no li va agradar gens, des de aquell moment va aprendre que a les persones fossin bones,dolentes,cegues ect… Som iguals la mare estava molt orgullosa d’ell per què havia fet lo que s’havia proposat inculcar-hi que s’ha de respectar a les persones. Llavor la seva mare va acavar el labor que havia començat.
Per què la discapacitat no es un altre cosa que la nostra incapacitat per entendre que tots tenim capacitat diferent. Jo crec que nosaltres tenim que estar agrïts de poder tindre de tot mentres que hi ha persones que no poden veure, persones que tenen el síndrome de Down,persones que no poden escoltar,persones que no poden caminar i moltes més. Nosaltres no ens mereixem tot aixó per què no sabem valorar-lo hi ha milions de persones que donarien lo que fos per tindre tot lo que tenim nosaltres mentres que nosaltres creiem que la vida no es lo que ens esperaven. De veritat és mol trist no saver-ho valorar. Moltes vegades ignorem a les persones amb problemes sense pensar que elles també tenen sentiments, ens neguem a coneixer a les persones per dins totes les persones tenen algo bo. Jo sol demano un favor que mirem més enllà de nosaltres, hi observem que hi ha persones que veuen la vida d’una manera molt bonica, però encara així viuen disfrutant de cada moment com si fosi el últim de la seva vida. Ells tan sols necesiten que ens donem compte que també existeixen i que els ajudem. Si ells no es posen barreres per què se las em de posar nosaltres? Prou ja a la discriminació. A cap persona amb problemes li impedeix fer realitat els seus somnis, les persones que tenen una raó per viure no li impedeix viure de qualsevol manera. Ells sempre tenen una esperança si tenen l´amor de totes les persones que l’envolta l’ajuda més a sortir endavant, a vegades em pregunto si ells no se’ns apropen per què no estan preparats o som nosaltres que no estem preparats per ajudar? Moltes preguntes i cap resposta. Ajundem-los a construir els seus somnis, moltes persones tene dret aprendre, a ser escoltats, a estimar-se ect… Tenim que donar un stop a la indiferència. Per les persones el deixar de veure no significa deixar de sentir, deixar de escoltar no significa deixar de expresar-se, deixar de caminar no significa deixar de assolir, ser un discapacitat mental no vol dir que no desperti amb ànsies de ser feliç, igual no et pot escoltar pero si pot sentri i a la vegada descriure que bonic es viure. Ser una persona incapacitada no significa ser una persona ignorada. Son igual que nosaltres tenen somnis, tenen por, i metes que cumplir son igual que nosaltres tenen vida, tenen ganes de viure, sol volen un espai en el camí, ells sabran que fer i nosaltres el ayudarem, tan sol volen una oportunitat per mostrar que son capaços de fer lo mateix que fem nosaltres, que tenen en ells molt que donar. Donem-li la mà que ells ens la agafaran fins on puguin aguantar. Tots tenim que ajudar però la maoria de persones ajuden per obligació i aixó pot ajudar a la gent però no ens ensenya la importancia que te preocupar-se pels demes. Tens que fer-ho simplement si pots,si vols i per què el cor to demana i llavors veuras com no t´importarà mes saber qui ets i d’on vens. Quizas amb aquesta redacció no pugui fer cambiar la forma de pensar de la gent però si e pogut demostrar tot lo que penso de le injusticia que fa la gent a persones que només volen ser com nosaltres per què no acepten que siguin diferent. Jo fent aixó e aprés, moltes coses desde respectar a la gent fin a valorar lo que ens tenim. Aban de acabar sol vull dir-vos que ho penseu bé i per un moment poseu-vos en el lloc d´aquesta gent i dir si us agradaria que la gent la ignores. A mi no m´agrada i crec que a cap de vosaltres tampoc, tingueu una mica de cor.
PENSE-HO BÉ!
Dictat 08
Una vegada havia estat un lloc per somiar. Per jeure de panxa enlaire a la sorra càlida, escoltar el silenci i fer que les coses més llunyanes semblessin reals. El millor lloc de tot el món, per totes les raons que mai puguin existir. Però havia deixat de ser-ho feia molt de temps. En rehalitas, ara, va pensar, no era més que una cala completament isolada; una faixa de terra que es perdia en un dels punts més amples del riu, escapçada com una diminuta península; un indret gris, ensopit, humit i antinatural a causa de les seves nits sota les marees.
Escoltar – Escoltar - Escoltar
Semblessin – Semblessin – Semblessin
Món – Món – Món
Att: la niniah peqee! (LL)
Malalts del xip
El televisor esta per totes la famílies, les famílies ja no parlan per esta veien la televisió.
Ara en dia la gent a passat de la televisió per l´ordinador. Molts creuen qe es una adicció pero`algun altres creuen qe es un abús.
Els experts diuen que així la gent parla amb gent desconeguda i els seus temors desapareixen.
Att: la niniah peqee! (LL)
Dictat 07
El pitjor de compartir l´habitació amb algú és la impossibilitat d´amagar res. No em refereixo als mitjons bruts, desaparionats ni el catorze fulls rebregats en els cuals s´endevina un desafortunat assaig de poemes. Em refereixo a les coses íntimes, les llàgrimes que vesses sense raó, els pensaments que vols rumiar en un lloc solitari. És impossible tenir un lloc on poder recloure aquestes coses, com jo tenia a la ciutat.
És- és- és
Impossibilitat- impossibilitat- impossibilitat
Impossible- Impossible- Impossible
Dictat 06
L’ascensorista tancà les portes de cop, tocà un botó i immediatament se submergí a la penombra de l’ull de l’ascensor. Al terrat feia sol i calor. La tarda d’estiu brunzia del zumzeig dels helicòpters que passaven, i el roncar més greu dels coets aeris que passaven, invisibles, a través del cel resplendent. Bernard aspirà profundament. Alçà els ulls al cel i a l’horitzó, i despresé mirà Lenina a la cara.
—I que n’és de bonic, oi?
Lenina li va somriure amb una expressió de simpatia i comprensió. I fent-li adéu amb la mà va córrer a través de l’enorme terrat, en direcció als hangars.
L´asensorista, L´asensorista, L´asensorista
Immediatament, Immediatament, Immendiatament
Penombra, Penombra, Penombra
Aeris, Aeris, Aeris
Aspirà, Aspirà, Aspirà
L´horitzó, L´ horitzó, L´horitzó
N´és, N´és, N´és
Expressió, Expressió, Expressió
Noms o Sustantius:
L´asensorista, portes, botó, l´ull, l´ascensor, terrat, sol, tarda, d´estiu, helicòpters, coets, aeris, cel, Bernard, Lenina.
Adjectius:
aspirà, sonriure.
Determinats:
Les – Article Definit
Dictat 1
Una vegada, ja fa molts anys, un pagès del Montseny que tenia un magnífic ramat de vaques rosses, va voler anar a Holanda a veure com hi feien els famosos formatges holandesos de bola, per si ell després podia fer el mateix al seu mas de Viladrau. Va baixar, doncs, fins a Sant Celoni i va agafar el tren per poder viatjar fins a Amsterdam, la bonica capital del bon país d’Holanda. Va arribar a la frontera, va travessar tot França, després tot Bèlgica i, per fi, va entrar a Holanda. Des de la finestra del seu vagó, el viatge li havia semblat una meravella i no havia tingut prou ulls per a tantes coses noves.
Diari de vacances
31-12-08
CAP D´ANY
Aquesta nit tenia que ser màgica per mi. Per la nit vaig vindre amb els meus tiets per que en vaig quedar a dormir a casa de ells tres dies que m´ho vaig passar molt bé. Vaig vindre amb ells ya estava quasi tot acabat. vem començar a sopar, jo no vaig menjar res per que no tenia gana. Desprès en vaig anar a buscar una llibreta meva i em vaig posar a escriure lletres de cançons que a mi m´agraden molt. M´ham vaig cansar de seguint escribint llavors vaig anar un altre cop a la meva habitació i vaig agafar una carpeta que esta plena de dibuixos per pintar la vaig agafar i m´ha la vaig portar. Vaig estar pintant, faltaven pocs minuts per a que fossin les dotze llavors vaig agafar els raïms. Quant va començar ven començar a menjar raïm. Quant va acabar vaig demar un desig. I ens vem felicitar el 2009. Va ser molt maco.
FELIZ AÑY 2009!
Diari de vacances
25-12-08
Dia de Nadal!!!!!
Em vaig aixecar tard llavors em vaig duxar ràpid per que teniem pressa, vaig esmorzar i ens vem anar a casa dels meus avis. Quant vem arribar ja hi havien arribat els meus tiets. Hi ja n´hi havia un pica pica a taula. Quant estavem tots asseguts agafant una mica de tot li vem donar el regal als meus avis. Es van quedar sorpresos del regal que li vem regalar una tele de pantalla plana. Era molt maca. Desprès a mi en van donar un regal que va ser una jaqueta molt maca. Desprès ja vem començar a menjar. Quant vaig acabar m´en vaig anar a la saleta a veure la tele i en vaig estirar al sofà. Desprès ens vem anar cap a casa y axi va acabar aquell dia.
Comentaris recents